SENDERISME LA RUTA DEL CISTER
Santes Creus a Figuerola del Camp 12 Km.
Dades generals:
Horari de sortida: A les 08:00 h del matí, diumege 19 des del Poliesportiu de Sant Quirze del Vallès.
Mitjà de transport: En autocar Socis: 15 Eur. / No socis: 22 Eur. (2 hores de viatge aprox.)Arribada a les 18:00 hores aproximadament.
DESCRIPCIÓ::
El GR175 La Ruta del Cister, està integrat dins l'extensa xarxa de senders abalisats d'Europa i és l'únic sender que enllaça els tres monestirs més emblemàtics d'aquest ordre a la Catalunya Nova: Santes Creus, Poblet i Vallbona, situats a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell, respectivament.
El traçat és circular amb un total de 105 quilòmetres.Els consells comarcals de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, l’any 1989 van iniciar la col•laboració institucional per a la promoció de La Ruta del Cister, per aprofitar l’atractiu cultural i turístic que ofereixen el tres monestirs cistercencs de la Catalunya Nova i els 65 municipis de les tres comarques. Aquesta col•laboració es concreta amb la creació de La Ruta del Cister.
L’any 1996 el Centre Excursionista la Xiruca Foradada crea el sender pels camins dels monestirs. L’any 1998 els tres Consells Comarcals s’interessen en el recorregut, el senyalitzen amb pals de senyalització rural i l’incorporen dins a la promoció de La Ruta del Cister, com a nou producte turístic de senderisme.Km 0,000 - Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
- Km 3,775 - Barraca del Cossiol (El Pla de Santa María)
- Km 8,230 - El Pla de Santa Maria
- Km 11,270 - Figuerola del Camp
Sortim del monestir de Santes Creus situat al municipi d' Aiguamúrcia, comarca de l'Alt Camp. Desprès de travessar les terres planes de l'Alt Camp, entre camps de cultius de vinya, ametllers i olivers; anirem pujant molt suaument fins el Pla de Santa Maria fins al poble de Figuerola del Camp, amb un desnivell de 200 metres de pujada aprox.
Llocs d'interès Pla de Santa Maria:
Monuments declarats Béns Culturals d'Interès NacionalPortals fortificats del carrer Major, del segle XVII.
Els Portals estan situats als dos extrems del carrer Major, corresponen a les antigues portes d'accés de la vila, que encara conserva la trama urbana del recinte emmurallat.
El portal del carrer Major número 1, és un conjunt format per dos arcs de pedra. L'exterior és un carpanell amb la inscripció de 1670 a la dovella central. L'interior en canvi, correspon a la tipologia gòtica i està format per grans carreus regulars. Cal destacar la llum d'aquest arc, que és considerable. Aquests arcs sostenen un edifici d'habitatges. El conjunt en què s'integra l'arc ha estat restaurat, s'ha renovat l'arrebossat dels murs i s'ha deixat a la vista la pedra de l'arc.
El portal del carrer Major número 56, és un arc de pedra de mig punt i està format per carreus regulars i vint-i-una dovelles, en disposició radial. L'arc sosté un edifici d'habitatges, el qual ha estat restaurat exteriorment amb l'intent de donar al conjunt una imatge que recordi la seva època originària.
Església de Sant Ramon, o Església vella, obra romànica dels segles XII-XIII.
![]()
![]()
![]()
Sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort. Està declarada com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric. L’edifici pertany estilísticament al romànic tardà, i data de finals del segle XII i principis del XIII.
Aquesta és present en tres àmbits; en la portalada, en els capitells interiors i en les mènsules que decoren la cornisa exterior.
Els capitells se situen a l’interior de l’edifici i presenten un repertori iconogràfic basat en els motius animals i vegetals i la representació humana, i se’ls relaciona amb l’estil dels capitells de la Catedral de Tarragona.
A la porta d’accés, situada al mur sud de la nau, hi trobem l’element considerat dels més interessants de l’edifici; una magnífica portalada “abocinada” d’arc de mig punt formada per arquivoltes en gradació suportades per columnes i capitells, i emmarcada per un guardapols pel que fa la part exterior.
Portalada Església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria
Sabem que tal porta anava precedida per un porxo o atri cobert amb volta de creueria atès als vestigis patents de l’arrencada dels arcs.La portalada es caracteritza per mostrar una rica decoració escultòrica figurativa de temàtica religiosa així com motius d’entrellaços i vegetals. Aquesta decoració és present en tota la porta menys a les columnes, que són llises. La riquesa de la seva ornamentació rau en les arquivoltes i els capitells.
Pel que fa les arquivoltes unes són llises i les altres estan decorades, tot creant un ritme 1-2, 1-3, i presenten una decoració basada en fulles i nervis entrellaçats menys en el cas de la primera, on trobem disposada una renglera d’àngels asseguts. L’àngel central porta mitra i als seus peus, col·locada dins la banda decorativa del timpà hi observem la representació de la Mà de Déu.
Detall capitells portalada de l'església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria
Pel que fa als capitells aquests mostren una iconografia també basada en entrellaçats i fulles, amb excepció dels més exteriors, dedicats a Sant Pere i Sant Joan Baptista.Detall del timpà de la portalada de l'església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria
El timpà és esculpit a manera de falsa llinda i representa a la Verge i al Nen dins una màndorla.La Verge porta una corona i amb la mà dreta sosté una flor que s’ha interpretat com un lli, mentre que el Nen Jesús porta un llibre a la mà esquerra, mentre que amb la dreta s’ajuda a aproximar-se al pit de la Verge a la boca, fet que converteix la imatge en una marededéu de la llet.
Flanquegen i subjecten la màndorla dos àngels que amb l’altra mà porten un llibre i un encenser.
Al costat de cada àngel trobem figures emmarcades per columnetes salomòniques, a la banda esquerra Sant Pere amb les claus i vestit pontifical, mentre que a la dreta es representa la figura d’un home que subjecta un bastó i un llibre i que s’inclina cap a la Verge i el Nen, i que s’ha interpretat com a Sant Josep.
Per últim trobem la representació del grup de reis mags guiats per l’estrella a la banda dreta, i a l’esquerra el grup de la resurrecció.
Si havíem dit que pel que fa al plantejament arquitectònic Santa Maria del Pla pren com a model edificis cistercencs, sobretot el monestir de Santes Creus, pel que fa la seva escultura, aquesta presenta una influència provinent dels tallers de la Catedral de Tarragona, sobretot pel que fa la imitació de temes iconogràfics, ja que la tècnica del treball de la pedra és menys acurada i virtuosa.
Figuerola del Camp és un municipi de la comarca de l' Alt Camp . El municipi s'estén al vessant sud de la Serra de Miramar.
El poble es troba a 474 metres d'altitud, al peu del Tossal Gros, formant un agrupament poblat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Jaume de Figuerola, construïda a finals del segle XVIII sobre una església anterior.
Llocs d'interès:
L'església parroquial de Sant Jaume (1781-89) és barroca i fou bastida damunt de l'anterior església romànica del segle XII, de la qual conserva importants fragments de murs.El 1918 es construí el Sindicat Agrícola de Sant Isidre (clausurat el 1939) i el 1931 el Sindicat Agrícola de Sant Jaume.
Altres edificis de la vila són Can Mercader (casal del segle XVIII), Cal Balanyà i Cal Maleter. A l'agregat de Miramar hi ha l'església de Sant Mateu, de petites dimensions i de tradició romànica.
La Torre de la Mixarda és de possible origen sarraí i fortificada el segle XV. Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Del castell de Figuerola, documentat l'any 1271, no es conserva cap resta, a excepció d'un carrer anomenat del castell.
A la cova del Gat hi ha diverses sales, alguna amb estalactites. En l'època neolítica fou una cova sepulcral col·lectiva.
Material recomanat:
Roba adient pel temps, esmorzar i dinar, aigua, llargavistas i/o maquina fotografiar.
Informació:
Al local social C/ Bages, local 11E, Sant Quirze del Vallès, dimecres i divendres de 20:00 a 22:00.
NormativaLes sortides són obertes a tothom.
Procurarem respectar els horaris establerts a la guia d'etapa.
El mal temps, en principi, no serà obstacle per fer la sortida.
Els menors hauràn d'anar acompanyats.
L'organització es reserva el dret de canviar algun aspecte de l'activitat sempre que sigui imprescindible, donat-lo a conèixer tant aviat com sigui possible.
L'organització no es fa responsable dels accidents o danys que puguin rebre o produir els participants, si bé vetllarà per tal d'evitar-los.
L'organització no admet participar a les sortides amb animals de companyia.
Es recomana no avançar el membre de l'organització que va al capdavant del grup.
Respectem el medi ambient, evitem llençar la brossa a la muntanya.
L'organització es reserva el dret de modificar qualsevol de les anteriors normatives.Telefons d'interésCESQV 637 502 272 -- 93 721 24 89 (dimecres i divendres de 20 a 22h)
Bombers 085
![]() |
![]() |
![]() |